Dades personals

La meva foto
Montsià
Família flexischooling, gaudint la criança amb contes, llibres, música, teatre, jocs, natura, escriptura...

LA HISTORIA INTERMINABLE

Només sóc una MARE, una més com moltes. Sí que faig tot el possible per valorar-me fent aquesta tasca, però la valoració no ve de fora, només uns pocs ho valoren com el "coach" Santi López, quan li vaig dir que actualment només feia de mare i ell em va respondre NOMÉS?, fer de mare és MOLT.

❗❗Ser mare és una gran responsabilitat, cuidar d'un ésser per acompanyar-lo a ser qui ell a vingut a ser, no és una tasca fàcil, però val la pena connectar-hi i tant!!!

😡Ens vam auto-enganyar pensant que després d'un temps confinats, la realitat seria una altra. I ara ens venen amb les màscares obligatòries sempre. No sento bé, què?, de què m'esteu parlant?, de posar multa de cent euros per no portar-la?, i per llençar-la al terra?, i per deixar plàstic al mig de la natura?, i perquè hi hagin multi-rics o multi-pobres de diners, de quan és la multa?, i un llarg etcètera.

De veritat això és el que voleu? De veritat creieu que obligant-nos amb por aprendrem a cuidar-nos, a estimar-nos, a cuidar i estimar la Terra? A respectar-nos els uns als altres, a les plantes, als arbres, als animals? Què ha de passar perquè us doneu conte que la respiració és el nostre únic mitjà de vida? Cada expiració és una petita mort i cada inspiració un cant a la vida. De veritat ens ho voleu privar? Qui sou? Llop dolent, no està bé que prengueu decisions sense ser empàtics, aquesta paraula que se sent tant en comunicació respectuosa, però que pocs sabem com ser-ho, és el mateix o paregut a posar-se i caminar amb les sabates de l'altre , a posar-se en el lloc de l'altre. 

Em sento com la Bella Dorment, però al despertar no me trobat un príncep blau si no uns governants que no saben governar.


En el llibre la història interminable, Michael Ende ens narra que "l'emperadriu infantil, sobirana de tots els innúmers països del reialme sense fronteres de Fantasia, no governava, mai no havia emprat la violència ni havia fet ús del seu poder, no manava ni donava ordres a ningú, mai no agredia ni mai no s'havia de defensar de cap agressor, ja que a ningú no se li hauria acudit de rebel.lar-s'hi ni fer-li cap mal. Als seus ulls tothom era igual" (enllaç web autor)

Confio amb l'ésser humà que troba tot el potencial de l'univers dintre seu i també el troba en l'interior de cadascú dels éssers humans i entre tots construeixen un món millor, tal com escriu Glòria Steinem

Viure ha de ser viure en plenitud, sembrant el millor de nosaltres mateixos, viure sense pors imposades, ha de ser viure en alegria de viure i de compartir i que pensem en els nostres actes abans de donar una passa. Cuidant-nos i cuidant dels nostres pares quan es fan grans i es tornen dependents (amb ajuda per suposat) però donant-los una llar familiar sempre que sigui possible.

Uneixo la meva veu a la de molts éssers humans que actuen cada dia per un món millor. Per favor, és urgent. No ens acusem els uns als altres, actuem i ajudem al que cau o va enrederit i avancem cap a un futur millor.

Em ve a la memòria una poesia del llibre de poemes Flors de Pedra de Manel Mas i jo també em sento així, pàgina 80 del PDF cedit gratuïtament per l'autor i que adjunto a continuació: (marqueu la casella no sóc un robot i se us carregarà)

Sigueu Feliços,
Raquel, pensaments i vivències de Mare 

 


Més informació:







RECORDEM I NO OBLIDEM
VIVIR SIN MIEDO
 EDUARDO GALEANO

Entrades populars

" En el corazón de cada Invierno hay una primavera que vibra"
Kahlil Gibran.

CANAL YOUTUBE CONTES I CRIANÇA