L'educació en família és una opció vàlida per a totes les famílies que opten per responsabilitzar-se de l'educació integral dels seus fills, sense delegar aquesta funció en institucions educatives.
Fa un temps, mentre el rellegia de nou, vaig compartir una petita part del llibre amb un grup de famílies interessades i afins al moviment i que enganxo a continuació:
CAP 1: ELS PERQUÈS. Apartat: El rebuig i la indiferència social: "... si fessis cas al món no faries mai res de profit i has de sobreposar-te a tot això i fer el que creus que és millor..." Ana Ferrer Burriel
" Cada trosset de la nostra independència requereix una batalla" Ryszard Kapuściński
CAP 2: EL DIA A DIA. Apartat: La gestió del temps: "...cadascú a de buscar la seva manera òptima de gestionar el temps. No hi ha cap teoria vàlida, la majoria de les vegades només són hipòtesis sobre el resultat que et poden donar certes eleccions."
" La ciència més perillosa és la que està restringida als experts." Richard Pawson
CAP 2: EL DIA A DIA: Apartat: I un dia van trucar a casa:
L'ensurt que ens van donar només ho sap qui ha passat per això. Vam escriure una carta a la inspectora que ens va dir que els escolaritzéssim i vam començar a buscar escola. Va ser curiós. Allà on anàvem, la direcció ens demanava per què havíem d'escolaritzar si els nens segurament tenien un nivell superior a la mitjana....
En tot això vam traslladar-nos al poble on vivim i aleshores vam haver de decidir tota la família què escollíem, si continuar a casa, -aleshores ningú no ens coneixia-, o bé entrar a l'escola. Com que els petits estaven molt neguitosos vam decidir escolaritzar i de pas ficar-nos nosaltres dos a tots els llocs possibles per saber què passava allà dins. (...) . Després de sis anys no vaig aguantar més. (...) Amb el temps la mainada es va anar degradant, fins que vam prendre la decisió de treure'ls de l'escola pq tenien el mateix dret que els altres fills a tenir una educació més acurada...
Quan vam decidir desescolaritzar vam agafar un plec de greuges que patien els nostres fills en els centres i vam anar a parlar amb l'inspector. Com que ens coneixíem molt perquè anàvem junts a moltes reunions, ens va dir: "Ja els esperava fa temps. Vostès no quadren a l'escola". I apa, li vam dir tot el que pensàvem fer, com els socialitzaríem -ja sabeu que és una mania que té l'administració-, i els vam convidar a venir a casa quan volguessin. També vaig anar a parlar amb la treballadora social, i com que ens coneixíem per altres motius, vam xerrar una estona i va deixar clar que, si no tenia cap denúncia no pensava fer-hi res.
Que vinguessin a casa em va trasbalsar, sobretot després de tants anys, però per a mi el pas per l'escola va ser un desgast immens. I que ningú no em digui que els pares poden canviar algunes coses o que poden donar idees: mai no són reconegudes ni agraïdes. L'escola és una maquinària tan gran i pesada que els canvis són tan lents que sempre va uns anys endarrere de la societat.
Aquest és el motiu pel qual he estat ficada en les primeres associacions d'Educació en Família de l'Estat, per intentar evitar que altres famílies passessin per aquest tràngol.
"No és una tasca fàcil educar els joves, però ensinistrar, en canvi, és molt senzill." Rabindranäth Tagore
CAP 3: LA SOCIALITZACIÓ. Apartat: la família, l'escola.... :
- La socialització és l'argument principal dels detractors de l'educació a casa encara que no coneguin en absolut el homeschooling.
- Ara que tothom sap llegir, potser és el moment d'ensenyar a pensar per un mateix i ser crític amb tot el que la vida ens va oferint, si no, de què ens serveix llegir? Només per emmagatzemar dades o per empassar-nos les consignes que ens volen inculcar?
" Qui és bo en família, també és un bon ciutadà." Sòfocles
CAP 4: LA CONCILIACIÓ. Apartat: La importància de la xarxa: Saber que no estàs sol, que hi ha gent encara que lluny, que fa el mateix que tu, és un descans. La xarxa et dóna l'oportunitat de fer amistats que t'entenen i comprenen els teus sentiments.
" En una època d'universal engany, dir la veritat constitueix un acte revolucionari." George Orwell
CAP 5: HISTÒRIA I ESTUDIS SOBRE EL HOMESCHOOLING. Apartat: Breu història del moviment:
- Al 2002 neix ALE la primera associació a tot l'estat de famílies que eduquen a casa.
- Al 2007 es va fundar la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació de l'Educació en Família.
- Als EUA fa anys que existeix l'educació a casa igual que en d'altres països anglosaxons. En aquest país, els homeschoolers són dels col·lectius més demanats per entrar a les universitats més prestigioses.
- A Europa, només Alemanya té prohibida l'escolarització a casa basant-se en una llei del III Reich, tot i que hi ha nois i noies que s'hi eduquen...
- Alguns dels autors que parlen sobre aquest tema: Ivan Illich, John Holt, Everett Reimer, John Taylor Gatto, Pat Montgomery, Paula Rothermel, Pat Farenga
" Teoria és quan sabem tot, però no funciona. Pràctica és quan tot funciona i no sabem ben bé perquè." Anònim
CAP 6: EN RESUM:
Apartat: Què necessitem per educar a casa: Quan es comença a fer educació a casa, els pares anem aprenent al mateix temps que els nostres fills i filles... Hem de tenir la convicció que això és el millor i estar d'acord amb la parella.
Apartat: Ho tornaria a fer? Per descomptat. Almenys jo. Davant totes les dificultats que he anat trobant en el camí ho tornaria a fer. I més avui tal com està la societat.
Anna Ferrer Burriel, mare de 15 fills. Ha estat educant a casa durant trenta-cinc anys.
(Estic a la vostra disposició per qualsevol aclariment. Només desitjo de cor que aquest llibre us pugui servir d'alguna cosa) També per a la compra del llibre directament podeu contactar amb ella:
nannamanan@gmail.com
"No és una tasca fàcil educar els joves, però ensinistrar, en canvi, és molt senzill." Rabindranäth Tagore
FI.
Resum del llibre que m'acompanya en el camí. Escrit l'any 2012 a Piera sota llicència Creative Commons ISBN 978-84-6157606-7
Desitjo us hagi servit. Moltes gràcies per ser aquí.
.png)
