De l'últim número de la revista del Viure en família (març-abril 2020), destaco l'article Tornar a la vida de Celeste Vaiana, tant en aquest (pàgina 31) com en la introducció Patriarcat i natalitat del director Miquel Àngel Alabart, ens recorden la importància i demanen als responsables de polítiques socials valorar i aportar capital a l'etapa de la criança.
DÍADA: és el terme registrat pel sociòleg alemany Georg Simmel (1858-1918) en la seva investigació sobre la dinàmica dels grups composts per dues persones en la que la interacció social és molt més intensa però més inestable i precària que en grups socials més nombrosos.
 |
| Díada Raquel&Nil |
En la societat que convivim és el que passa amb la díada mare-nadó majoritàriament, ja que les polítiques socials no afavoreixen en absolut a cuidar aquest vincle.
A continuació us vull compartir el que fa temps vaig escriure a la meva llibreta i que coincideix en molts punts de vista amb l'article del que us parlo:
Conciliació laboral i familiar:
Conciliar l'horari laboral en l'escolar i/o familiar hauria de ser un dret per a les famílies i una obligació per a l'empresa, per tal d'evitar que la criança dels fills esdevingui una marató. És important que els pares i les mares invertim uns anys a tenir cura dels infants que duem al món. Els bebès no són paquets que transportem d'un lloc a un altre, ells necessiten tranquil·litat, presència i estima. Perquè puguem donar-li el respecte que es mereix cap al seu procés de vida, necessitem tot el suport de les Administracions i de la societat. D'aquesta manera és més senzill que es construeixin com a persones més respectuoses amb elles mateixes i amb l'entorn.
Com vaig arribar jo a poder fer una criança amb presència i dedicació (fa 13 anys)? Doncs per què treballava a l'ajuntament abans i durant l'embaràs del meu primer fill, l'alcalde d'aquells anys em va assegurar una reincorporació a mitja-jornada, però quan ja havia parit i el contracte havia finalitzat, van comunicar-me per escrit la no-renovació. Gràcies als molts anys treballats en una anterior empresa havia acumulat dos anys d'atur dels que en vaig poder gaudir i així caminar pausadament per noves senderes a explorar.
Més endavant, sense atur i ja amb dos fills, vaig fer passes per reincorporar-me parcialment al món laboral i no va ser fàcil reincorporar-me amb el que jo necessito i el temps que puc aportar fora i no només amb el que necessita el mercat laboral. Així que de moment vaig fent al meu ritme, formant-me auto-didàcticament i seguint donant molta presència i acompanyament des de la meva llar.
Ser mare i pare és una tria, portar criatures al món pot ser un bé per a la humanitat que dependrà de com les tractem.
Raquel
Contes i Criança
pensaments i vivències de mare
També us pot interessar:
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada