TOT COMENÇA AMB L’INICI DE LA VIDA
Familia Vivo-Vida Familiar
Els fills naixen majoritàriament per l'estima entre un home i una dona. Són Amor Pur i es pertanyen a ells mateixos, però necessiten de la cura i amor incondicional, principalment dels seus pares, per poder créixer en harmonia. Es comença a parlar de la importància del part respectat, de lactància materna, en resum Amor-Presència-Estima (APEGO) per a l'anima que arriba. Actualment passa que als quatre mesos de vida del nadó, la societat en la que convivim fomenta a les mares a entregar-lo a temps parcial a algú per a que li cuidi i elles es puguin incorporar a la vida laboral el més aviat possible. Llavors, a no ser que renunciïs a sortir al competitiu món laboral en pro del teu fill/s, és el que hi ha.
Desprès aquesta mateixa societat exigeix persones respectuoses amb elles mateixes, amb els altres i entorn, quan aquestes noves persones no van rebre el respecte necessari per a desenvolupar-se seguint el seu procés natural.
Cal RESPECTAR els processos de VIDA dels nostres fills sempre que sigui possible. La comunitat és necessària: guarderies, escoles, mares de dia, escoletes, avis, veïns, amics, parcs, i un gran etcètera. Una gran i diversa varietat de esforçant-se a cuidar i oferir qualitat en un entorn que fomenti i afavoreixi un desenvolupament integral. Espais en els quals els infants quan sentin que estan preparats (seguretat) o les famílies ho necessitin, puguin accedir lliurement i amb flexibilitat. Aquests espais han de recordar-se que no existirien si no fos perquè hi han infants i famílies i que estan al seu servei i no a la inversa.
Important per a un model de societat més ecològic és invertir en polítiques familiars, en els éssers humans i la natura. Possibles exemples per a famílies: cotització i remuneració de la persona que es fa càrrec, horaris laborals flexibles, ampla oferta de feines remunerades per a fer des de casa, reduir Impostos. Fomentant i acompanyant la criança respectuosa per a que esdevenir pares no hagi de ser una Odissea, si no un camí per gaudir plegats.
Si ens falta el seu ingredient principal ESTIMA I RESPECTE acompanyant els processos de vida. Tot serà posar pegats tant a Educació com a Treball i Territori. O potser el que es vol és instruir? Els infants, està clar que són capaços d'adaptar-se a tot, principal factor per sobreviure. Però estar adaptat a una societat malalta no vol dir gaudir de bona salut.
"No es un síntoma de salud estar bien adaptado a una sociedad profundamente enferma" (J.Krishnamurti)
Raquel
Pensaments i Vivències de Mare,
(escrits i expressats en veu alta per mi, al Fòrum del Talent Amposta (2018), en una sessió sobre Educació guiada pel "coach" Santi López) i millorada l'expressió a 2022.
Aquest pensament el faig públic desprès de molts d'anys escrit a la meva llibreta.Fa uns mesos en la meva exploració diària per la biblioteca em vaig trobar i llegir aquest llibre que avui us presento, publicat al 1987 ens dona valor i coratge per a l'etapa de la maternitat.
ESTIMATS FILLS de Christiane Collange. Editorial Altafulla (1987).
“Els fills constitueixen una riquesa col·lectiva i no és just que la càrrega recaigui gairebé exclusivament sobre els pares, quan compartim, com a persones actives i com a contribuents, la càrrega dels desocupats, dels malalts –els de debò, però també els hipocondríacs...-, dels alcohòlics, dels bojos al volant, (...), dels vells, (...), dels agricultors víctimes de la sequera, , dels detinguts..., i això sense comptar de les forces de dissuasió....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada